La Vall de Lord, terra d’història.
Datada ja al segle IX, la Vall ha transcorregut diferents episodis de gran rellevància que han donat lloc a la configuració actual dels seus diferents elements històrics i culturals. Cada punt del territori presenta una petita història amagada i que, totes juntes, configuren el passat i el present d’aquesta vall.
El nom de Vall de Lord es coneix ja des del segle IX època de Guifré el Pelós; aquest, apareix a la vall en una de les seves accions més importants: el repoblament i reorganització de la Catalunya Central.
Antigament, la Vall de Lord estava subdividida per dues regions: la Vall de Lord sobirana, la qual comprenia els municipis de Sant Llorenç de Morunys, La Coma i La Pedra i Guixers, i la Vall de Lord Jussana, que comprenia els municipis de Navès (Serra de Busa, La Llosa i Aiguadora).
En aquesta mateixa època la Vall de Lord tenia dins el seu territori tres castells: el castell de La Pedra, Castelltort i el castell de Sisquer, castells que servien de vigilància d’aquestes contrades.
Entre els segles XI i XII és el moment que es construeixen gran part de la quarantena d’ermites romàniques que hi ha repartides per tota la vall, sobretot a les poblacions de La Coma i la Pedra i Guixers.
A partir del segle XIII i fins el segle XIX, i com a epicentre Sant Llorenç de Morunys, es fabrica i es comercialitza el conegut com a drap piteu, teixit de llana que va esdevenir la principal font econòmica de la població/vall.
Ja al segle XIX, la Vall de Lord alberga diferents esdeveniments històrics de gran ressò:
La Serra de Busa va servir com a camp d’instrucció militar durant la Guerra del Francès (1808-14). Així ho acaba demostrant la presó natural que hi ha a la zona coneguda com El Capolatell, lloc on deixaven els presos francesos aïllats. Tanmateix, Busa també va ser el primer lloc, després de Cadis, en proclamar la Constitució de 1812.
No obstant, i tot i la proximitat, la vila de Sant Llorenç de Morunys va optar per no jurar-la, fet que li va causar una greu conseqüència: la crema en quasi la seva totalitat l’any 1823.
Tant sols uns anys més tard, al 1836, durant la 1a Guerra Carlina (1833-1840), el Santuari de Lord es va convertir en epicentre d’un conflicte bèl·lic entre liberals i carlins. Els carlins establerts a dalt al santuari van ser assetjats pels liberals. El conflicte va tenir la seva fi amb la mort de tots els carlins i la destrucció total del Santuari.
Finalment, durant el segle XX i com a gran part del territori, la Vall de Lord va rebre els estralls i conseqüències de la Guerra Civil (1936-39), amb la crema de diferents obres d’art religiós o la destrucció de ponts.
Tota aquesta història la podeu conèixer amb més detall, de manera presencial i gratuïta, al Museu – Centre d’Interpretació de la Vall de Lord, obert al públic els caps de setmana i períodes festius.
