Llegenda del Piquer i la Piquera

Es conta a Sant Llorenç de Morunys que en aquells anys de gran sequera, la vila es va veure afligida per una gran misèria i molta gana. En Joan i la Margarida Piquer procuraven apaivagar tant com podien el sofriment del poble, però les reserves ja s’acabaven i un bon dia, quan no quedava més que un grapadet de farina a la pastera, va entrar un pobre pelegrí sol·licitant una almoina de pa.

La Margarida el féu entrar perquè descansés i cridà a la serventa ordenant-li que pastés aquella poca farina que quedava. La minyona va posar mans a la feina i quin seria el seu esverament i sorpresa en veure que la pasta s’anava inflant i tot d’una començava a créixer i créixer fins a vessar-se fora de la pastera.

Esverada, va començar a cridar i a corre-cuita hi acudiren la Margarida i en Joan i meravellats per aquell espectacle, que no es podia qualificar res més que de miracle, corregueren vers on havien deixat el pelegrí, però aquest havia desaparegut.

Diuen que n’hi va haver per sadollar la fam de tot el poble puix la pastera sobreeixí durant tres dies i tres nits. En acabar, al fons de la pastera hi trobaren una petita massa de farina panificada, marcada amb cinc gotes de sang i una creu. Aquest panet el 1790 era guardat encara pels descendents dels Piquer, els Rovira, però sembla que va desaparèixer el 1823, quan les tropes liberals del general Rotten cremaren la vila.

Aquest matrimoni Piquer havia fet construir, prop de la vila, cap al 1475, una capella dedicada a la Mare de Déu de la Pietat. A causa d’un somni que ambdós esposos havien tingut, se’ls apareixia la Mare de Déu amb Jesús mort a la falda i els demanava que construïssin una ermita i hi fessin pintar un retaule. Però aquesta, ja és una altra llegenda.