Llegenda de Vilamala

“Conten que tot i aquell desgavell i confusió havia estat un poble sense problemes però que els seus habitants eren avariciosos i agafats, que ambicionaven massa el diner.

Un bon dia, i d’això fa molts anys, un captaire anà seguint el poble, porta per porta, demanant almoina per la gràcia de Déu, almoina que li fou totalment negada, i pensatiu deixà el poble i es dirigí camí enllà fins a trobar un recer per a passar la nit.

I heus ací que en un altiplà, una mica més enllà del poble, trobà una masia que encara existeix encara que abandonada, coneguda com a Sòbol. Hi demanà aixopluc a la pallissa, que li fou concedit, a més d’un senzill i frugal sopar. Quan es retiraren per anar a dormir, el captaire els cridà i els comunicà que si aquella nit sentien molta remor i sorolls desmesurats no en fessin cas i que no s’aixequessin del llit per cap motiu.

Passaren les hores però a mitjanit es desencadenà una gran tempesta i com una mena de terratrèmol que els esporuguí, però recordant les paraules del captaire no es mogueren del llit.

Quan començà a clarejar el dia es llevaren i mirant per la finestra veieren un espectacle atrerridor: el poble havia desaparegut i sols en restava una massa informe de rocam, amb un garbuix de cimals i cingleres que feia feresa, i, per suposat, en anar a consultar-ho amb el pobre, aquest havia desaparegut.”