Navès
Publicat el
El municipi de Navès, amb una extensió de 14.586 hectàrees, és el més gran de la comarca del Solsonès.
Es troba al sector oriental de la comarca, limita amb el Berguedà i amb el Bages, i al ser tant gran, limita amb fins a sis municipis diferents del Solsonès: Guixers, Sant Llorenç de Morunys, Odèn, Lladurs, Olius i Clariana de Cardener.
La seva altitud també demostra aquesta gran extensió, ja que va des dels 610 m als quals està situat el mateix nucli de Navès fins els 1526 m que arriba a tenir la serra de Busa.
Història
Històricament tots els seus territoris havien format part de l’antiga Vall de Lord.
Actualment, Navès és un municipi format per nou entitats de població diferents, i d’aquestes, es considera que geogràficament només dues formen part de manera íntegra de la Vall de Lord, i són els que marquen els límits del municipi per la part nord: les Cases de Posada amb l’ermita romànica de Santa Eulàlia de les Cases i la Serra de Busa, on des del seu pla, s’hi troba l’ermita de Sant Cristòfol de Busa o es pot gaudir d’unes magnífiques vistes de Sant Llorenç de Morunys, Port del Comte, el Santuari de Lord i el conjunt de tota la Vall de Lord.
El municipi té dos rius que el travessen de nord a sud: l’Aigua d’Ora per la part oriental, i el Cardener per la part occidental des de l’embassament de la Llosa del Cavall, que es troba majoritàriament en el mateix municipi.
Sant Llorenç de Morunys
Publicat el
El Municipi
El municipi de Sant Llorenç de Morunys, una petita extensió de només 4,2 km², es troba al peu de la serra de Port del Comte, al vessant dret del riu Cardener, envoltat en la seva major part pel terme de Guixers, excepte al nord, que limita amb la Coma i la Pedra. Comprèn també l’enclavament que inclou la mola de Lord, amb el santuari de Lord.
La vila, amb 966 habitants (any 2016), constitueix un centre turístic per la seva bellesa paisatgística i pels seus monuments històrics i artístics, freqüentat pràcticament tot l’any –a l’estiu pels estiuejants, a la tardor pels boletaires i a l’hivern pels esquiadors. Conserva l’estructura medieval formada per un clos murat en forma de pentàgon irregular on antigament hi havia cinc portals als angles, dels quals en resten quatre, i l’església romànica i el claustre.
Història
Malgrat els saquejos que va sofrir durant la guerra civil, la seva església d’estil romànic conserva una sèrie d’obres com el fragment de pintura mural del segle XIV, el retaule gòtic, les restes de l’altar major barroc, la capella i altar xorigueresc de la Mare de Déu dels Colls i el retaule de Sant Miquel i Sant Joan del segle XV.
La població de Sant Llorenç de Morunys es coneguda pel nom popular de Sant Llorenç dels Piteus (el nom ve de la indústria que hi havia hagut del drap piteu). Encara a la plaça Major podem veure les parts superiors de les cases, anomenades perxes, nom que es donava a les golfes dels habitatges, i que era el lloc on s’assecaven els draps en l’època que Sant Llorenç es dedicava a aquesta activitat.
Avui ja no en trobarem, de drap Piteu, però sí indústries alimentàries, d’embotits, formatges i bolets que són una delícia per a qualsevol paladar.
Cultura
Pel que fa a la cultura popular, Sant Llorenç té 3 gegants, que són els 3 savis prudents dels Piteus, llegenda escrita per Jacint Verdaguer; aquests solen sortir per Festa Major de
Més informació: Ajuntament de Sant Llorenç de Morunys
Odèn
Publicat el
Odèn és un municipi del Solsonès típicament rural i de muntanya, que té una extensió territorial de 114,40 km² (33,97 km² de PEIN i 45 km² de comunal), una població de 259 habitants (any 2016) i es troba situat al peu del massís de Port del Comte, i a un altitud mitjana d’uns 1.100 metres.
Està format per nou entitats de població (Canalda, el Montnou, Odèn, el Racó, Cambrils, Llinars, la Valldan, la Móra Comdal i el Sàlzer), on les masies disseminades juntament amb les extensions de bosc, els paratges esquerps d’alta muntanya, els rius, les fonts i els camps de cultiu configuren un paisatge en estat pur. La seva gran extensió i la seva forma allargada d’est a oest fan que la majoria d’aquestes entitats quedin una mica allunyades de la Vall de Lord, però zones com la de Canalda (on es troba situat el Zoo del Pirineu) o la del Montnou són molt properes, ben a tocar de punts com Coll de Jou o els Prats de Bacies, i fins i tot considerades per alguns com a part de la Vall.
El Centre de Natura d’Odèn és una iniciativa de recerca, difusió i oci situada en un entorn singular. Una iniciativa que integra en un sol equipament natura i patrimoni, per gaudir i per aprendre. Aquest centre permet conèixer els llocs i les característiques més interessants de les nou entitats de població que formen el municipi d’Odèn. Per això hi ha un grup de monitors-guies que acompanyen els visitants a descobrir els diferents aspectes de la fauna, la flora, la geologia i el patrimoni d’aquest municipi.
Per a més informació: Ajuntament d’Odèn
La Coma i la Pedra
Publicat el
La Coma i la Pedra és una població privilegiada per l’aigua: a l’hivern disposa de l’estació d’esquí de Port del Comte, i a l’estiu, de les aigües medicinals de la font de la Puda i de les fonts del Cardener, punt de naixement d’aquest important afluent del Llobregat.
L’aigua ha estat des de sempre un recurs molt valorat al terme. Antigament, a Port del Comte s’hi va fer un pou de glaç natural (actualment conegut com a forat de la Bòfia) i que els traginers aprofitaven com a magatzem.
També cal destacar els diferents salts d’aigua prop de la Pedra, que foren explotats com a font d’energia d’una antiga fàbrica tèxtil.
La visita al nucli antic de La Coma mostra l’església parroquial de Sant Quirze i Santa Julita.
Des d’aquí, en un curt passeig seguint les aigües del riu Cardener, s’arriba al centre de l’altra vila, la Pedra, on destaca l’església, consagrada el 962 i de base romànica.
Prop d’un turó veí podem visitar les bases dels murs del que fou l’antic castell de la Pedra, documentat des del segle XIV i propietat de la família dels Cardona.
En aquest punt es troben les famoses aigües sulfuroses de la font de la Puda, conegudes des d’antic pels poders curatius i medicinals. Aquesta font esdevingué reclam turístic i punt de trobada per als visitants.
Un altre punt d’interès és la visita a les abundants esglésies romàniques disseminades pel territori, com Sant Lleïr de Casabella, Santa Magdalena de les Tragines o Sant Cristòfol dels Pasqüets.
L’espai natural de la serra d’Odèn-Port del Comte i les diverses esglésies escampades per la resta de municipi són els indrets de principal interès del municipi.
Més informació: Ajuntament de La Coma i la Pedra
Guixers
Publicat el
El municipi de Guixers està format per masies disseminades que formen els diferents nuclis rurals de Vilamantells, Valls, La Corriu, Sisquer, Castelltort i Montcalb. Guixers acull un gran nombre d’esglésies romàniques, serres i cims pre-pirinencs així com una gran àrea del pantà de la Llosa del Cavall.
El guix ha estat des de sempre un dels minerals que més abunda a la zona. Des del segle XV aquest mineral ha estat extret i utilitzat per la gent del territori per tal de fer algunes parts de les cases o també per ornamentar els sostres a partir de grafies fetes amb el propi guix. D’aquest ús del guix en el passat encara se’n conserven alguns vestigis com petits forns antics per la seva cuita o alguns sostres en diferents cases i ermites de la Vall de Lord.
El municipi de Guixers presenta un gran nombre de petites ermites romàniques repartides per tot el seu territori, format bàsicament per boscos. D’aquestes en destaquen Sant Martí de La Corriu, el Santuari de Puig – Aguilar, Sisquer o Sant Serni del Grau, entre moltes d’altres.
També comprèn el conegut mirador del Codó, situat a 1.530 metres i des d’on es poden gaudir d’unes excel·lents vistes panoràmiques de tota la Vall de Lord, o el Pont Quebradís, un pont natural que les aigües del riu de Valls han anat soscavant.
Més informació: Ajuntament de Guixers
